Recursos externs

Llistat de recursos sobre espectacles i teatre al voltant de l'autora, de portals i pàgines webs que tracten el conjunt de la seva obra i també una selecció de programes televisius.

Espectacles i teatre

Any Rodoreda (1908-2008). Secció del portal Any Rodoreda (1908-2008) amb els espectacles que es fan aquest any 2008 relacionats amb l'autora.

Mercè Rodoreda i el teatre. Cronologia elaborada per Montse Palau i Francesc Massip. Extreta del reportatge periodístic d'Andreu Sotorra, amb motiu de l'estrena de l'obra El Maniquí, dirigida per Pere Planella, a la sala Tallers, del Teatre Nacional de Catalunya, el febrer de 1999.

Portals i pàgines web

Any Rodoreda (1908-2008). La celebració d'aquesta efemèride i la seva web han estat fruit de la col•laboració de la Fundació Mercè Rodoreda (Institut d'Estudis Catalans), la Institució de les Lletres Catalanes i l'Institut Ramon Llull. Es pot trobar el programa d'activitats i calendari, les exposicions, rutes literàries, espectacles, produccions virtuals, audiovisuals, edicions, dossiers, activitats educatives, espais, actes acadèmics, conferències, lectures públiques, premis i ajuts i inclús es poden proposar activitats.

Fundació Mercè Rodoreda. Aquesta fundació depèn de l'Institut d'Estudis Catalans que és l'hereu de la propietat intel•lectual de l'autora, per acord del Ple del dia 16 de setembre de 1991. La web està dividida en dos apartats ben diferenciats: d'una banda informació sobre l'autora amb la biografia, cronologia, l'obra, les traduccions i una galeria d'imatges; i de l'altra informació sobre la Fundació amb apartats dedicats al patronat, l'espai, la biblioteca, l'arxiu, les publicacions, els premis i els ajuts i les activitats que realitza.

Mercè Rodoreda. Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC). La informació sobre l'autora es divideix en biografia, premis, obra, comentaris d'obra, entrevistes, antologia i vincles. La pàgina també està en castellà i anglès. És molt completa.

Mercè Rodoreda. Lletra, espai virtual de la literatura catalana de la UOC. Pàgina amb biografia i una gran selecció de recursos web al voltant de l'autora i les seves obres.

Mercè Rodoreda, vida secreta. Pàgina dedicada al capítol de la sèrie El meu avi de Televisió de Catalunya, amb el text del programa, una cronologia de l'autora, biografia dels entrevistats, transcripció d'algunes cartes i documentació.

Vídeos

Especial Mercè Rodoreda al programa L'hora del lector de Televisió de Catalunya (2008). Emissió del 7 de febrer de 2008 al Canal 33. Emili Manzano parla amb Maria Campillo, catedràtica de literatura catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i l'escriptor Biel Mesquida, de la producció literària de Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda al programa El Aleph de Televisió de Catalunya (2008). Emissió 2 de gener de 2008 a TV3. La seva és una obra que ha connectat amb lectors ben diversos i això es reflecteix en el testimoni dels entusiastes que han col•laborat a fer possible el programa.

Mercè Rodoreda, vida secreta capítol de la sèrie El meu avi de Televisió de Catalunya (2008). Emissió del 2 de gener de 2008 a TV3. Poc sabem de la realitat de Mercè Rodoreda. La vida de l'escriptora catalana més traduïda ha estat un secret. Va ser una dona rebel marcada pels conflictes personals i familiars que va viure, experiències intenses que van nodrir la seva literatura. El seu nét Josep Maria Gurgui explica la seva història.

Mercè Rodoreda al programa L'entrevista impossible de Televisió de Catalunya (2006). Emissió del 21 d'agost de 2006 al Canal 33. L'escriptora catalana Mercè Rodoreda, interpretada per Marta Angelat i preguntada per l'enigmista i escriptor Màrius Serra.

Entrevista a Mercè Rodoreda al programa A fondo de Televisió Espanyola (1978). Editat en VHS l'any 1998 per Editrama, Trasbals Produccions, dins la col•lecció Videoteca de la memoria literaria, núm. 8. També editat en DVD per Trasbals l'any 2004 dins la col•lecció Grandes personajes: A fondo, núm. 25.
Entrevista realitzada el 1978 per Joaquín Soler Serrano on Rodoreda recorda les dificultats inicials amb la seva llengua literària: «Al decidirme a escribir me encontré con el problema de que no sabía escribir casi una carta en catalán, como todo el mundo, por la educación en castellano». Manté una obstinada autocrítica «Sólo tengo tres libros y medio, sin ocultar influencias, como la de Cela y Delibes en su novela más conocida: La Plaça del Diamant (La Plaza del Diamante, 1962)». Són constants les reflexions literàries: «El autor tiene que desaparecer. Lo importante en una novela son los detalles. Cuando escribes a veces tienes la sensación de que las cosas que escribes te las soplan». Es reconeix com una dona introvertida: «Toda mi juventud ha sido una reclusión y la guerra civil me catapultó fuera de España durante veinticuatro años», i apassionada: «Hay que vivir peligrosamente». Al seu regrés de l'exil•li, «un exilio voluntario, por razones extraoficiales», s'instal•la a Romanyà de la Selva, Girona, «desde donde veo media Cataluña. Es la gran aventura de mi vida».

Per visualitzar els vídeos de Televisió de Catalunya cal registrar-se com a usuaris de TV3.cat i subscriptors del servei 3alacarta. Es pot fer just abans de consultar-los.